Bon dia a tothom!
Per finalitzar la setmana i tenir un cap de setmana ple d'energies us presentem un video molt motivador.
Primer de tot us farem unes preguntes.
- Què és una persona sorda?
- Què és la LLENGUA DE SIGNES?
- Hi ha una unica llengua de signes per fer servir a tot el mon?
Aquestes i moltes més preguntes, con les que la majoria de persones que no tenen relació amb el mon de les persones sordes contesten malament.
No hi cap problema, tothom te dret a aprendre cada dia sobre temes nous.
En primer lloc, la persona sorda NO és sordomuda. Sordmut és un terme pejoratiu i, com a tal, incorrecte que resulta molest. I és que tradicionalment es pensava que una persona sorda "aparentment" era incapaç de comunicar-se amb els altres. No és així ja que poden comunicar-se a través de la llengua de signes i també de la llengua oral (en la seva modalitat escrita, parlada i cadascú en funció de les seves habilitats. És sorda, perque te una discapacitat auditiva que le dificulta a escoltar el llenguatge oral. No es muda, ja que una persona muda és aquella que no pot emetre cap tipus de só per tenir afectades les cordes vocals.
Com sh'a esmentat abans, les persones sordes poden comunicar-se en llengua de signes i en llengua oral.
Les persones sordes, al llarg del temps, han incorporat de forma natural les llengües de signes com a resposta creativa a la limitació sensorial de la sordesa. Són llengües naturals de caràcter visual, espacial, gestual i manual en la conformació del qual intervenen factors històrics, culturals, lingüístics i socials (Llei 27/2007, article 4).
Les llengües de signes compleixen fidelment amb totes les característiques formals del llenguatge humà, posseeixen una gramàtica visual rica i pròpia, són llengües de cultura i depenen en la seva evolució i desenvolupament de la comunitat de persones que la usen, les persones sordes, sordocegues i les seves famílies.
No hi ha una única llengua de signes a tot el món, cada país posseeix una o diverses llengües de signes i no existeix una llengua de signes per cada llengua oral ja que les llengües de signes han evolucionat de forma natural en el contacte entre persones. Fins i tot diversos països que comparteixen el mateix idioma parlat utilitzen diferents llengües de signes.
Com a moltes llengües minoritàries, la llengua de signes ha estat molts anys marginada i relegada a l'ús personal però malgrat prohibicions i obstacles, s'ha mantingut viva i la seva comunitat usuària ha protegit i transmès el seu patrimoni lingüístic de generació en generació. Les llengües de signes a Espanya ha passat d'una situació purament domèstica i restringida a una situació com la d'avui dia en la qual el seu ús transcendeix a tots els àmbits i contextos socials.
En l'actualitat conviuen en l'Estat Español dues llengües de signes, la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana en la Comunitat Autònoma de Catalunya, tal com reconeix la Llei 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcega. La llengua de signes catalana està reconeguda a través de la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana.
A més tenim la Llei 11/2011, de 5 de desembre, per la qual es regula l'ús de la llengua de signes espanyola i els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i amb sordceguera a Andalusia. Així mateix, existeixen referències a la llengua de signes espanyola en els Estatuts d'algunes Comunitats Autònomes: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Illes Balears, així com la llengua de signes catalana en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Tenint en compte aquests aspectes no hem d'oblidar-nos de la possibilitat de tenir al aula un alummne amb discapacitat auditiva. Amb aquesta petita informació estem més preparats i concienciats de que es la sordera i com es comuniquen les persones sordes.
A continuació deixem un video de youtube, en el que veureu a un grup de nens interpretant una cançó que está dedicada a totes aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat.
Ho va treballar una mestra d'infantil amb el seu grup de P5.
Us deixem el enllaç de la noticia que explica la experencia de la mestra:
http://www.aulaplaneta.com/2013/10/29/noticias-sobre-educacion/ninos-de-infantil-graban-una-version-de-maldita-nerea-en-lengua-de-signos/
Per finalitzar la setmana i tenir un cap de setmana ple d'energies us presentem un video molt motivador.
Primer de tot us farem unes preguntes.
- Què és una persona sorda?
- Què és la LLENGUA DE SIGNES?
- Hi ha una unica llengua de signes per fer servir a tot el mon?
Aquestes i moltes més preguntes, con les que la majoria de persones que no tenen relació amb el mon de les persones sordes contesten malament.
No hi cap problema, tothom te dret a aprendre cada dia sobre temes nous.
En primer lloc, la persona sorda NO és sordomuda. Sordmut és un terme pejoratiu i, com a tal, incorrecte que resulta molest. I és que tradicionalment es pensava que una persona sorda "aparentment" era incapaç de comunicar-se amb els altres. No és així ja que poden comunicar-se a través de la llengua de signes i també de la llengua oral (en la seva modalitat escrita, parlada i cadascú en funció de les seves habilitats. És sorda, perque te una discapacitat auditiva que le dificulta a escoltar el llenguatge oral. No es muda, ja que una persona muda és aquella que no pot emetre cap tipus de só per tenir afectades les cordes vocals.
Com sh'a esmentat abans, les persones sordes poden comunicar-se en llengua de signes i en llengua oral.
Les persones sordes, al llarg del temps, han incorporat de forma natural les llengües de signes com a resposta creativa a la limitació sensorial de la sordesa. Són llengües naturals de caràcter visual, espacial, gestual i manual en la conformació del qual intervenen factors històrics, culturals, lingüístics i socials (Llei 27/2007, article 4).
Les llengües de signes compleixen fidelment amb totes les característiques formals del llenguatge humà, posseeixen una gramàtica visual rica i pròpia, són llengües de cultura i depenen en la seva evolució i desenvolupament de la comunitat de persones que la usen, les persones sordes, sordocegues i les seves famílies.
No hi ha una única llengua de signes a tot el món, cada país posseeix una o diverses llengües de signes i no existeix una llengua de signes per cada llengua oral ja que les llengües de signes han evolucionat de forma natural en el contacte entre persones. Fins i tot diversos països que comparteixen el mateix idioma parlat utilitzen diferents llengües de signes.
Com a moltes llengües minoritàries, la llengua de signes ha estat molts anys marginada i relegada a l'ús personal però malgrat prohibicions i obstacles, s'ha mantingut viva i la seva comunitat usuària ha protegit i transmès el seu patrimoni lingüístic de generació en generació. Les llengües de signes a Espanya ha passat d'una situació purament domèstica i restringida a una situació com la d'avui dia en la qual el seu ús transcendeix a tots els àmbits i contextos socials.
En l'actualitat conviuen en l'Estat Español dues llengües de signes, la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana en la Comunitat Autònoma de Catalunya, tal com reconeix la Llei 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcega. La llengua de signes catalana està reconeguda a través de la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana.
A més tenim la Llei 11/2011, de 5 de desembre, per la qual es regula l'ús de la llengua de signes espanyola i els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i amb sordceguera a Andalusia. Així mateix, existeixen referències a la llengua de signes espanyola en els Estatuts d'algunes Comunitats Autònomes: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Illes Balears, així com la llengua de signes catalana en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Tenint en compte aquests aspectes no hem d'oblidar-nos de la possibilitat de tenir al aula un alummne amb discapacitat auditiva. Amb aquesta petita informació estem més preparats i concienciats de que es la sordera i com es comuniquen les persones sordes.
A continuació deixem un video de youtube, en el que veureu a un grup de nens interpretant una cançó que está dedicada a totes aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat.
Ho va treballar una mestra d'infantil amb el seu grup de P5.
Us deixem el enllaç de la noticia que explica la experencia de la mestra:
http://www.aulaplaneta.com/2013/10/29/noticias-sobre-educacion/ninos-de-infantil-graban-una-version-de-maldita-nerea-en-lengua-de-signos/
No hay comentarios:
Publicar un comentario