Som el grup 26 de l'assignatura TIC Aplicades a l'Educació Primària del primer curs del Grau d'Educació Primària a la seu eivissenca de la UIB, format per Álvaro, Gabriel, Adriana, Lidia i Verónica.
En aquest blog anirem penjant les activitats corresponents a l'assignatura i tot allò que trobem interessant.
Cèsar Bona, nascut
a un poble de Zaragoza, és un dels 50 millors mestres del món segons la Global
Teacher Prize, el anomenat Premi Nobel dels professor. Teniu curiositat per
què va ser nominat?
A continuació
deixem el vídeo en el que podreu veure els motius pels quals va ser nominat al
premi.
També deixem l’enllaç d’una petita entrevista en la que Cèsar ens ofereix la seva opinió respecte l’educació i ens dóna una pinzellada de la seva metodologia dins l’aula, i per últim una de les moltes noticies que podem trobar avui en dia als medis de comunicació que parlen d’ell.
A més de ser nominat al premi Global Teacher Prize, Bona, ha escrit un llibre anomenat LA NUEVA EDUCACIÓN. En ell, ens explica que convertir-se en un mestre no és acollir estudiants per estudiar els plànols: cada educador s'ha d'adaptar a l'imparable i excitat motor de nen. Ha de motivar-los, estimular la seva creativitat i la seva curiositat; perquè els nens no són només els adults de demà, són els habitants del present.
César Bona explica anècdotes, explica els moments clau en la seva vida que va esdevenir el mestre que és actualment i ha demostrat que la metodologia didàctica més eficaç és comprometre's amb els alumnes. Perquè l'educador és un ésser privilegiat, que pot ensenyar i compartir els seus coneixements a la tribu.
Des de GAVAL,
creiem que com futurs docents, conèixer diferents mètodes d’ensenyament ens podrà
ajudar i guiar per trobar aquells que més ens agradin per tal de dur-los a
terme en un futur a les nostres aules.
La pissarra digital és una eina molt útil que avui dia s'està introduint a les nostres aules. Es tracta d'una eina interactiva que a més de projectar el que hi ha en un ordenador ens permet fer anotacions manuscrites damunt del que es projecta.
Això fa que es tracti d'una eina molt important en el camp educatiu ja que facilita el procès d'aprenentatge dels alumnes, i que ben utilitzada, pot fer que aquests participin de manera més activa a les aules, i per tant que adquireixin un interès major per participar en el procès d'aprenentatge.
Per exemple en una classe de quart de primària els nens poden aprendre a distingir la accentuació de paraules mitjançant un joc en el qual hagin de relacionar una paraula en funció de la classificació segons siguin agudes, planes o esdruixoles. D'aquesta manera el nen haurà de sortir a la pissarra a relacionar el mot , i així, la classe no tractarà únicamentd'una explicació, sino d'un joc que els cridarà l'atenció.
En definitiva, si es fa un bon ús d'aquesta eina pot resultar molt útil, però si s'utilitza com si es tractés d'una pissarra normal no li donam cap ús innovador o útil.
El Power Point és una eina que serveix a l' hora de fer presentacions digitals.
El podríem utilitzar a classe per que els nens crein els seus Powers Points i que facin una exposició a classe.
Per exemple, si tractam a biologia poden exposar en diverses parts el cos humà, cada grup pot fer una expossició del tema que l'hagi tocat. Així els nens podràn fer la seva presentació amb el reforç del Power Point.
Bon dia a tothom!
Per finalitzar la setmana i tenir un cap de setmana ple d'energies us presentem un video molt motivador.
Primer de tot us farem unes preguntes.
- Què és una persona sorda?
- Què és la LLENGUA DE SIGNES?
- Hi ha una unica llengua de signes per fer servir a tot el mon?
Aquestes i moltes més preguntes, con les que la majoria de persones que no tenen relació amb el mon de les persones sordes contesten malament.
No hi cap problema, tothom te dret a aprendre cada dia sobre temes nous.
En primer lloc, la persona sorda NO és sordomuda. Sordmut és un terme pejoratiu i,
com a tal, incorrecte que resulta molest. I és que tradicionalment es
pensava que una persona sorda "aparentment" era incapaç de comunicar-se
amb els altres. No és així ja que poden comunicar-se a través de la
llengua de signes i també de la llengua oral (en la seva modalitat
escrita, parlada i cadascú en funció de les seves habilitats. És sorda, perque te una discapacitat auditiva que le dificulta a escoltar el llenguatge oral. No es muda, ja que una persona muda és aquella que no pot emetre cap tipus de só per tenir afectades les cordes vocals.
Com sh'a esmentat abans, les persones sordes poden comunicar-se en llengua de signes i en llengua oral.
Les persones sordes, al llarg del temps, han incorporat de forma natural
les llengües de signes com a resposta creativa a la limitació sensorial
de la sordesa. Són llengües naturals de caràcter visual, espacial,
gestual i manual en la conformació del qual intervenen factors
històrics, culturals, lingüístics i socials (Llei 27/2007, article 4).
Les
llengües de signes compleixen fidelment amb totes les característiques
formals del llenguatge humà, posseeixen una gramàtica visual rica i
pròpia, són llengües de cultura i depenen en la seva evolució i
desenvolupament de la comunitat de persones que la usen, les persones
sordes, sordocegues i les seves famílies.
No hi ha una única
llengua de signes a tot el món, cada país posseeix una o diverses
llengües de signes i no existeix una llengua de signes per cada llengua
oral ja que les llengües de signes han evolucionat de forma natural en
el contacte entre persones. Fins i tot diversos països que comparteixen
el mateix idioma parlat utilitzen diferents llengües de signes.
Com
a moltes llengües minoritàries, la llengua de signes ha estat molts
anys marginada i relegada a l'ús personal però malgrat prohibicions i
obstacles, s'ha mantingut viva i la seva comunitat usuària ha protegit i
transmès el seu patrimoni lingüístic de generació en generació. Les
llengües de signes a Espanya ha passat d'una situació purament domèstica
i restringida a una situació com la d'avui dia en la qual el seu ús
transcendeix a tots els àmbits i contextos socials.
En
l'actualitat conviuen en l'Estat Español dues llengües de signes, la
llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana en la
Comunitat Autònoma de Catalunya, tal com reconeix la Llei 27/2007, de 23
d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i
es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones
sordes, amb discapacitat auditiva i sordcega. La llengua de signes
catalana està reconeguda a través de la Llei 17/2010, de 3 de juny, de
la llengua de signes catalana.
A més tenim la Llei 11/2011, de 5
de desembre, per la qual es regula l'ús de la llengua de signes
espanyola i els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones
sordes, amb discapacitat auditiva i amb sordceguera a Andalusia. Així
mateix, existeixen referències a la llengua de signes espanyola en els
Estatuts d'algunes Comunitats Autònomes: Andalusia, Aragó, Castella i
Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Illes Balears, així com la
llengua de signes catalana en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Tenint en compte aquests aspectes no hem d'oblidar-nos de la possibilitat de tenir al aula un alummne amb discapacitat auditiva. Amb aquesta petita informació estem més preparats i concienciats de que es la sordera i com es comuniquen les persones sordes.
A continuació deixem un video de youtube, en el que veureu a un grup de nens interpretant una cançó que está dedicada a totes aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat.
Ho va treballar una mestra d'infantil amb el seu grup de P5.
